Què us he dir? Tots els que em coneixeu ja sabeu que no podria viure sense nedar!!!! És com una addicció beneficiosa per la meva salut física i mental. Tinc dependència a aquest esport; el dia que no puc entrenar, estic estressat, nerviós....
Quan acabo de nedar tinc una sensació de llibertat i felicitat. Res no em fa tan content com entrenar dia si i dia també i veure com es reflecteixen els resultats en les llistes classificatòries. És la mateixa sensació, suposo, que la que tenen els cantants i músics quan es veuen en les llistes TOP TEN de les ràdios....
I mentre competeixo tinc angoixa i nervis a l’hora de la sortida però quan acabo estic molt content. Ens saludem amb tots els companys i ens felicitem els uns als altres. Són companys fora de l’aigua i rivals dins de l’aigua. Formem un equip encara que sigui un esport individual. I quan ens ho passem més bé és quan hem de nedar un relleu en competicions importants com als Campionats Catalunya, Copa Catalana o Campionats d’Espanya. En aquestes competicions també hi fem amics d’altres clubs.
Una altra de les meves aficions és la lectura. Aquí tinc unes altres sensacions, m’imagino tots els personatges, totes les situacions, tots els paisatges, racons, etc....per on passen les històries que llegeixo. M’agraden sobretot les de ficció i aventura.
Llàstima que les meves dues aficions no es poden barrejar. Us imagineu poder estar nedant i llegint a la vegada? Ho hauré de provar...
