Any 1714, la guerra s'havia aturat i podia descansar, era fosca nit i ningú combatia. Mentre la gent dormia hem vaig escapar de casa i vaig anar a veure tot el que quedava de Barcelona. Sol runa i de sobte enmig d'ella vaig veure un quadre, un quadre de guerra i em va semblar que la gent de dins es movia, combatia i pecat de curiositat, vaig decidir tocar el quadre i no sé com vaig anar a parar en un lloc molt estrany, amb més tecnologia.
Allà era de dia i molts nens jugaven pels carrers, portaven roba molt estranya, extravagant. Em vaig asseure al terra, trist i quan vaig alçar el cap tenia un xicot al meu davant. Es deia Joan i el noi hem va dir que l'acompanyés. Em va portar a casa seva, molt bonica. Em va posar dins d'un armari, perquè em va dir que els seus pares no podien saber que era allà. Quan ell menjava, sempre em servia una mica del seu plat.
Primer no ens enteníem gaire, el seu català era diferent, segons ell més modern. El nen em demanava explicacions, com ara perquè estava al seu poble. Li vaig explicar que venia del 1714, que estàvem en guerra i que els espanyols ens havien assetjat. Hem digué que ho estudiava a història. Més endavant em va ensenyar un ordinador, una cosa quadrada amb la que podies buscar coses i va escriure 1714 i explicava els fets de la meva època. Increïble!
Li vaig explicar allò del quadre i em va dur al museu, perquè deia que n'hi havia un d'igual, el vaig tocar i vaig tornar a casa. Sort que em vaig trobar a en Joan sinó com m'ho hagués fet en aquella època tan estranya?
