Una història d’amistat
L’amistat és un gran sentiment d’afecte que sents cap a una persona. És molta estimació, no tant com la que tens a un familiar, però tens ganes d’estar amb ella. És veritat que amb els teus pares hi passes molt de temps però els amics són com un més de la família, els veus a l’aula de classe, pel carrer (si ets del mateix poble) fas els deures conjuntament i jugues... Gràcies a ells et fas millor persona, perquè amb els seus consells pots ser millor i si són amics de veritat estaran amb tu en els bons i els mals moments, perquè t’estimen, perquè saben que si a ells els passa una desgràcia els ajudaràs, si és posen malalts els visitaràs, els portaràs regals... principalment els faràs feliços, ja que s’alegraran al saber que hi ha una persona o més que se l’estimen amb bogeria i que estaran amb ell sempre que ho necessiti.
Però si vols tenir amics tu també has d’estar per ells. Has de ser amable, respectar-los, defensar-los, perquè si veuen que sempre dius que els ajudaràs però si alhora de la veritat no compleixes el que dius, no et voldran veure. Per això s’ha d’estar sempre bé amb els companys, perquè si els fas un favor o els fas costat saps que ells t’ho tornaran. L’amistat és molt important, perquè t’ajuda molt a la teva vida sentimental, perquè et fa riure, plorar, entristir-te, però sobretot et fa feliç.
Jo tinc dos grans amics, en Pau i en Gerard i sempre estan al meu costat disposats a ajudar-me en tot moment, perquè jo també els ajudo molt. Però l’amistat no es basa no només en ajudar i ajudar... l’amistat s’ha de disfrutar, has de fer coses amb els amics, sortir al carrer per jugar amb ells, quedar per fer els deures, perquè si algú té un dubte l’altre en treu l’entrellat i aprens, això és treball en equip. També juguem a futbol al mateix equip i podem intercanviar diferents visions d’aquest esport, perquè cadascun ho veu d’una manera diferent i al final tots ens posem d’acord i solucionem o pensem coses que són difícils d’imaginar. També les noves tecnologies ens ajuden una mica més a estar comunicats, via mòbil, correu, xarxes socials... parlem coses del dia a dia, si algú no s’ha apuntat els deures l’altre diu quins són i d’altres temes que també són divertits de parlar.
Jo i els meus amics fa molt de temps que ens coneixem, hem anat junts des de pàrvuls fins a primària i això fa que la nostra amistat sigui immensa. Ara enguany, hem començat l’ESO, al principi no ens va agradar la distribució dels grups, perquè a mi i al Gerard ens va tocar 1r A i al Pau 1r B, volíem estar a la mateixa classe, perquè ens podríem ajudar més amb els dubtes, intercanviar els deures... però encara que anés d’aquesta manera vam trobar la forma d’estar igual d’units com ho estàvem abans, l’únic que canviava era la classe. Anàvem igual al mateix equip de futbol, pel poble ens veiem igual i anem a jugar quan volem i la veritat és que els amics de l’infància han de quedar per tota la vida. Per això ara que podem i no som grans hem d’aprofitar per fer que el nus de la nostra amistat sigui més i més estret, sempre units mentre puguem. Perquè ja m’ho veig a venir que d’aquí a uns anys cadascú triarà un camí diferent, perquè l’un voldrà estudiar una cosa, l’altre una altra... i per això ara que podem, hem de disfrutar l’amistat al màxim.
