diumenge, 14 de juny del 2015

EL DESCLAVAMENT. ISAAC PRATS. 1r A

EL DESCLAVAMENT
Per mi els dies de festa de la Setmana Santa no són res d’especial. On sí es fan coses interessants és al poble de la meva mare, a la Granadella; dos actes molt importants i significatius són el “desclavament” de divendres Sant i la “processó de l’encontre” el diumenge de Pasqua. Explicaré el “desclavament”.

El divendres Sant a la nit es representa a l’església del poble el desclavament de Jesús a la Creu. L’església s’omple de gent. Homes, nois i nens es vesteixen d’”armats” (soldats romans),quasi tot està a les fosques menys a dalt de l’altar que és on hi ha Jesús a la creu, els cantors i mossèn. Tothom en silenci. Van entrant a poc a poc els armats fins als peus de l’altar, els tocs de tambor i els cops de llança a terra retronen per tot arreu. Un cop tots a dins els cantors canten el “miserere” que és un cant molt trist. Després mossèn ajudat per un parell d’armats desclava Jesús de la Creu, el crist té els braços articulats i mirat de lluny impressiona molt perquè sembla de veritat. Després Jesús es posat al sepulcre.

A continuació es fa la “processó del silenci” pels carrers del poble. En ordre, van sortint tots els “passos”; el Natzaret, la Pietat, el Sepulcre i l’última és la Dolorosa, que és una imatge a mida natural, té molt balanç i algun any que ha fet molt vent, gairebé fa cap a terra. 

Enguany els armats tenien una paradeta d’espelmes i tothom en portava una per fer la processó. En teoria no s’ha de parlar, per això es diu del silenci. Hi participa molta gent.

La meva mare quan era petita es va vestir un any de dolorosa i un altre de tres claus. Jo podria fer d’armat però aquesta mena de coses no m’atreuen gaire, però reconec que és especial i típic del poble de la Granadella.

LA SOCIETAT ACTUAL. YASMINA GÓMEZ. 1r B

Per què les persones som tan egoistes? Per què dic això, si es pot saber? Doncs perquè és la pura realitat. La gent d’avui en dia no té valors de res, és molt materialista, que si m’he comprat un mòbil nou i mira que xulo, que si tinc un cotxe descapotable... La gent viu per comprar i seguir comprant només per ensenyar-ho al veí i fer-se de rics i grans.
Hem oblidat el que és l’amistat vertadera, molts dels que diuen ser amics/amigues inseparables, només és de boqueta, perquè es fan la pilota entre ells/elles i després es traeixen per darrera. Per molts només els importa ells mateixos, el que li passi a l’altra gent no és important, (sobretot en aquesta nova generació).
I també hi ha molta corderada, amb aquesta expressió vull dir que tots fan, diuen, i pensen el mateix que els altres, molts no tenen personalitat, i si fas una cosa diferent a la que ells consideren “normal” ja ets el “rar”, i ja no et tenen en compte al seu “grupet”.
Una de les altres coses que em preocupen i que trobo més rellevants és la ignorància en la que vivim quasi tots nosaltres. Com per exemple els mòbils, aquests aparellets d’última generació que se’n trauen nous models cada any i es venen com si res, en realitat estan fets d’un mineral molt apreciat: el coltà. Aquest mineral es fa extreure als habitants més pobres de l’Àfrica amb condicions pèssimes i amb un sou miserable, i moltes vegades hi treballen nens i tot. Potser ara t’ho pensaràs dues vegades abans de comprar-te un mòbil nou cada any el que tens encara et funciona.
Un altre problema que també engloba el món sencer i del qual s’han fet centenars de campanyes, ONG, manifestacions... la contaminació mundial. Ho dic perquè sembla que a molts de vosaltres no us importa llençar un paper a terra o una bossa de plàstic al mar. Però si a tot això li sumes que som una superpoblació de 7.000 milions d’humans i que cada dia va augmentant, el fum de les fàbriques, els petroliers que s’enfonsen i aboquen centenars de litres del cru al mar, i la desforestació massiva de les grans selves com l’Amazones... Doncs sí, es converteix en un problema molt gran.
La gent no té cura de res, no li importa que estem destruint el planeta, no li importa que cada dia s’extingeixin 200 o 300 espècies, ni que en alguns llocs on hi ha guerres i la gent pateix i es mor de fam , només es posin pel mig quan hi ha alguna cosa que poden aconseguir (llocs estratègics, minerals, riquesa, armament...)

La conclusió de tot això és que si tot el món no fa un gir de 360º, dintre d’uns anys tots ens odiarem, no hi haurà planeta per viure-hi ni prou recursos per sobreviure. Però és clar, que compta l’opinió d’una nena de 12 anys en un mar d’ignorància?