La meva vida, si fos famós, seria molt diferent de la que tinc ara. De segur que, si per la raó que fos (em toques la loteria, fes un descobriment important, arribés a ser un esportista olímpic ...), em fes famós, em notaria estrany i crec que no m’agradaria gaire ni tenir sempre gent al darrere, que em digués pel nom, gent que no conec; ni que la meva vida es fes pública: perdre la intimitat, tothom ho sabés tot de mi, no poder tenir secrets, no saber si els meus amics ho són de veritat o perquè soc famós, vigilar en tot el que fes o digués, ... Tampoc m’agradaria ser famós perquè estaria més lluny de la meva família, dels meus amics i de tota la meva vida quotidiana que tinc ara; tot i que si ja hagués estat famós des de ben petit no m’hauria acostumat a les coses que faig avui en dia, sinó que estaria acostumat amb una altre estil de vida.
M’agradaria ser famós sí, però segons en quins aspectes, no. Imagino que al ser famós guanyaria molts diners i, segurament, me’ls guanyaria fent el que m’agradaria; possiblement viatjaria molt i coneixeria molta gent i altres famosos també.
Ser famós no és una cosa gaire habitual, doncs, tot i que sembla que n’hi hagi molts, no és així. Per una banda també seria divertit ser famós perquè podries fer una mica el que volguessis i quasi sense control. També estaria bé aprofitar la fama per ajudar als més necessitats com fan alguns famosos que, aprofitant que surten per la televisió fan campanya per alguna ONG i ajuden a recollir diners per causes solidaries.
