Uf, jo mai m’imagino sent famós, ja tindré bastants maldecaps per trobar feina, perquè tal com va la cosa avui dia ho veig molt fumut. Sol tenint alguna mena de treball estaria prou feliç... però si fos famós m’agradaria ser-ho d’una manera estrambòtica, fent festes, sortint a les portades de les revistes.
Visc a Maials, i vaig a fer un càsting per a la pel·lícula "Serrallonga". Han fet les proves a molta gent, tots amb bon nivell, però ningú m'arriba ni a la sola de les sabates. Jo atrec a la gent, perquè sóc dramàtic si ho cal i em poso tan a dins del paper del personatge que la gent al·lucina amb la meva aportació cinematogràfica. Aquesta pel·lícula ha anat als "Òscars", no va guanyar però a mi em van elegir com a millor actor. Mira un noi de poble que va acabar anant als "Òscars", increïble no us sembla?
La meva fama no es va quedar pas aquí, va continuar, però va acabar d'una manera la qual no m'esperava. Em van venir a buscar molta gent de l'estranger, per participar a les seves pel·lícules, així que vaig decidir d'anar-me'n a viure a Hollywood. Allà vaig conèixer la Sandra Bullock, mentre rodàvem la pel·lícula "Gravity" i ens vam enamorar. Ens vam convertir en la parella del moment, sortíem a totes les portades de les revistes, ens entrevistaven... Vivíem en un xalet, amb totes les comoditats, cambrer, servents, aparells electrònics de marques cares... Fins i tot, per demostrar el nostre amor ens van cridar als dos per rodar una altra versió de "Titanic". Vam trencar rècords d'audiència i la gent al veure la gravació, s'emocionava i pensaven "es nota que entre aquesta parella hi ha amor, perquè les escenes romàntiques són fantàstiques.
La meva vida era perfecta, sense fer gaire esforç podia estar ben tranquil, amb diners amunt i avall, en tenia per donar i per vendre. Però jo havia sigut noi de poble i sabia els problemes que passava la gent per menjar, per pagar les factures de la llum, del gas de l'aigua, que de vegades es quedaven sense feina... Així que vaig decidir invertir parts dels meus diners per a mi i la meva vida quotidiana i una petita part la donaria a organitzacions, bancs d'aliments, ONG... Apart d'això jo sóc de Catalunya i aquesta va agafar protagonisme, sobretot el meu poble i casa meva, un munt de periodistes fent fotografies, fent preguntes als meus pares... Continuava fent pel·lícules, com sempre meravelloses. Però aquesta vida no és tan bona com sembla, ara que la tenia no la valorava, perquè no estava del tot feliç, perquè els "paparatsis", no et deixen ni fer un riu a casa teva, perquè de vegades et trobes les seves càmeres a la finestra i compte amb el que fas, perquè et graven i ho pengen a Internet, mare de déu quanta gent ho veuria! Perquè la veritat sigui dita, una persona necessita intimitat.
Si m'avorria feia festes al meu xalet, convidava a actors de renom com Brad Pitt, Bradley Cooper... Posàvem taules plenes de menjar, copes de whisky i després espectacles de noies, ball... Feia unes festes millors que les de la discoteca, així feia amistats i m'ho passava bé i el meu nom es feia un lloc entre els de les estrelles. Però a mesura que passa el temps els famosos, fan coses que són rucades i jo sóc un d'ells. Vaig deixar la Sandra, me'n vaig anar durant dos anys a viure amb Jeniffer Lopez i després amb la Cameron Diaz. També em vaig començar a drogar, com feien els altres actors i clar em vaig tornar una mica boig, no parava de gastar diners en capricis, no anava a veure la meva família. També em feia tatuatges de cada noia amb qui sortia i no era capaç de veure que si tallàvem de que servirien el tatuatges? Vaig sortir amb tantes noies que vaig acabar amb el cos negre i al final la meva fama es va acabar, no feia pel·lícules, vaig perdre els diners, la parella, la meva família i vaig haver d' acabar la vida sol sense ningú al meu costat.
Això de ser famós sembla molt bonic, però no ho és, quan a un se li puja els fums al cap que ell és el millor, que ha de fer allò que els altres fan perquè serà guai, doncs qui llegeixi la meva biografia que sisplau no faci el mateix que jo, perquè he acabat amb la vida feta una porqueria sense ningú que m'estimi. No cal viure d'aquestes maneres,tan estrambòtiques. La vida ha de ser dura, l'has de saber afrontar, però també és divertida i sempre has de valorar tot el que tens perquè sinó et quedes sol.
