Les tres van girar el cap i van veure el terror de Monfred, el gran gos assassí que les havia intentat matar, en Bordus! Havien anat en una excursió de l’Institut a Down, el poble d’en Bordus i ell, havia esgarrat la sortida segrestant a tothom. Però quedaven tres alumnes que tenien la missió de salvar-los i derrotar una vegada més en Bordus.
Aquest cop, però, la Bruna va parar la Lluna perquè no es precipités. Havien d’actuar dissimuladament, no de cop. El seu ajudant, en Jackl’for, un gran danès, tenia bona vista. Van decidir excavar un forat amb les potes.
- Si tenim sort, a part de salvar els professors i els companys, trobarem algun exquisit ratolí!- va dir la Griseta.
Excavaven molt ràpid i en un quart, ja havien fet deu metres. La Lluna, llavors, va veure un ratolí i el va començar a perseguir. La gana no la va poder contenir. Les altres van intentar parar-la però no van poder. Van pujar a la superfície i per desgràcia es trobaren davant d’en Bordus.
La Bruna i la Griseta van protegir la Lluna perquè en Bordus no li fes mal però el gos, les va deixar esteses amb un cop de puny. La Lluna, s’havia protegit i per això, just després que les gates caiguessin, va atacar ella. El va fer caure a terra corrent entre les seves cames. Així, les altres dos van tenir temps de reanimar-se i van poder ajudar la Lluna, que ja estava molt cansada.
Però no només ella, en Bordus també. S’havia aixecat però va tornar a caure i aquest cop ja no va poder fer res. En Jackl’for, l’ajudant, no estava disposat a lluitar contra les gates per això, es va rendir i va obrir amb clau les portes de les cel·les que retenien els presos.
- Us felicito, Bruna, Lluna i Griseta! Gràcies a la vostra gran amistat, us heu protegit mútuament i no us heu rendit per salvar-nos.- va exclamar la professora.
I, com sempre, van dir a tothom les aventures que havien passat però no hauria sigut possible sense l’amistat entre les tres gates.
Adrià Moreno 1r B
Cap comentari:
No es permeten comentaris nous.