EL
DESCLAVAMENT
Per mi els dies de festa de la Setmana Santa no són res
d’especial. On sí es fan coses interessants és al poble de la meva mare, a la
Granadella; dos actes molt importants i significatius són el “desclavament” de
divendres Sant i la “processó de l’encontre” el diumenge de Pasqua.
Explicaré el “desclavament”.
El
divendres Sant a la nit es representa a l’església del poble el desclavament de
Jesús a la Creu. L’església s’omple de gent. Homes, nois i nens es vesteixen
d’”armats” (soldats romans),quasi tot està a les fosques menys a dalt de
l’altar que és on hi ha Jesús a la creu, els cantors i mossèn. Tothom en
silenci. Van entrant a poc a poc els armats fins als peus de l’altar, els tocs
de tambor i els cops de llança a terra retronen per tot arreu. Un cop tots a
dins els cantors canten el “miserere” que és un cant molt trist. Després mossèn
ajudat per un parell d’armats desclava Jesús de la Creu, el crist té els braços
articulats i mirat de lluny impressiona molt perquè sembla de veritat. Després
Jesús es posat al sepulcre.
A
continuació es fa la “processó del silenci” pels carrers del poble. En ordre,
van sortint tots els “passos”; el Natzaret, la Pietat, el Sepulcre i l’última
és la Dolorosa, que és una imatge a mida natural, té molt balanç i algun any
que ha fet molt vent, gairebé fa cap a terra.
Enguany els armats tenien una
paradeta d’espelmes i tothom en portava una per fer la processó. En teoria no
s’ha de parlar, per això es diu del silenci. Hi participa molta gent.
La
meva mare quan era petita es va vestir un any de dolorosa i un altre de tres
claus. Jo podria fer d’armat però aquesta mena de coses no m’atreuen gaire,
però reconec que és especial i típic del poble de la Granadella.
